Els sucs d' aquestes dues fruites als matins s' han popularitzat en el món modern.
"Diuen que és molt sa el suc de llimona en dejú". Què volen dir?
Les substàncies tòxiques, els tòxics ambientals, la histamina, els fàrmacs, l' alcohol... passen per dues fases de desintoxicació abans de ser excretats del cos.
Són neutralitzats en una primera fase per un grup d' enzims (citocrom P450) que utilitzen la vitamina C en el procés. La llimona és molt rica en vitamina C.
Doncs ja ho tenim oi?com més vitamina C millor!;
DEPÈN
Depèn de la segona fase de depuració.
Un cop les substàncies han passat la primera transformació han de passar-ne una segona que bàsicament es troba al fetge.
Aquesta segona fase es composa de 5 vies diferents. Totes necessiten vitamines i enzims concrets per treballar; vitamina B12, vitamina B9, ferro, magnesi, enzim SOD (súperoxidismutassa)...
Si aquestes 5 vies no van "com la seda" i van més lentes a depurar, les substàncies que hem aconseguit a la primera fase s' acumulen: mala idea!
Així doncs, el suc de llimona al matí en dejú ens ajuda quan estem en equilibri.
I la taronja? És una fruita amb fibra, vitamina C, potassi, fósfor, calci, magnesi i hidrats de carboni. Què pot ser que la faci menys apta per pendre-la al matí, amb l' esmorzar? Us ha passat mai que després de beure un got de sa suc de taronja tingueu recargolaments d' abdomen i una urgència per anar al lavabo?
- Sucres:
Quan una fruita la fem suc separem els sucres naturalment presents de la fibra. Aquesta és la que ajuda a que els sucres passin més lentament al torrent sanguini, evitant un pic glicèmic. Per tant, els sucres de la fruita en suc són ràpidament absorbits. Si no ho són, perquè en aquests moments tenim una intol·lerància a la fructosa (sucre de la fruita), fan retenir aigua a l' intestí i tindrem femtes més pastoses o fins i tot líquides (et sona també quan menges síndria o cireres?)
- Histamina:
Aquesta substància és necessària i natural del cos. La taronja és molt rica en ella. Quan l' intestí està irritat/inflamat i el fetge (una de les fases de la segona via de depuració que hem comentat més amunt) va lent o no pot netejar-la correctament l' acumulem. I com més s'acumula més agudes les següents reaccions:
- pell enrojida al cap de poc de començar a fer exercici
- taquetes vermelles a la pell amb picor quan sortim de la dutxa
- enrojiment de la pell amb picor quan hi ha canvis bruscs de temperatura
- moqueig del nas, picor d' ulls (la típica reacció de l'al·lèrgia: per això ens donen un anti-histamínic, per tapar els símptomes)
Així doncs, començar el dia amb un pic glicèmic i picors pel cos no seria el més favorable oi? Començar el dia donant feina ja al pàncrees, intestins i fetge potser ara no és molt bona idea.
Depenent com estigui el teu cos serà una mala idea o una pèssima idea.
Depenent de com esmorzis, condicionaràs el metabolisme del dia.
Com esmorzes? ;)
