dilluns, 27 de juny del 2016

Jornades Regenera (Part II)

Fermín Lopez: Evolució filogenètica de la postura en l' Homo Sapiens.

Neanderthal, Sapiens... no s' han anat succeint sinó que, han conviscut.

El ximpanzé Bonobo només es diferencia genèticament de l' humà en un 1.2%. Aquest ximpancé també segrega oxitocina; és més sociable i cooperatiu que d' altres i és menys violent.

Extero- gestació: L' ésser humà és l' únic que no neix totalment desenvolupat i acaba el procés a l' exterior matern; abans que el cervell hagi crescut del tot hi ha el part. Aquest fet comporta diferents ítems, per exemple: el fet de succionar del mogró, fa que el cap del nadó adopti una posició que influeix en la futura postura (girar, gatejar, posar-se de peu i caminar).

Durant 2,5 milions d' anys l' Homo Habilis va utilitzar les mateixes eines i només en 200.000 anys l' Homo Sapiens ha passat d' utilitzar eines de pedra fins a inventar el telèfon mòbil digital.

Som la única espècie que tenim la parla.

Des de que naixem fins als 3 anys repetim tota l' evolució filogenètica: peixos, reptils fins l' Homo Sàpiens.

Els dos potencials de creixement vénen donats pels processos epigenètics (morfogènesi) i genètics. 

No som simètrics. Necessitem assimetria per mantenir les càrregues corporals. 

Les vísceres pesades es troben situades a prop del diafragma (melsa, estómac, fetge i pàncrees). Els òrgans tubulars estan per sota perquè es poden doblegar (intestins, bufeta).

La postura està molt relacionada amb el desenvolupament de l' òrgan fonador. L' articulació del llenguatge i la relació de la hipòfisi amb el cos es desenvolupen paral·lelament.

__________________________________________

Dra. Anna Ferrer: Impacte del genoma Neanderthal sobre la salut de l' Homo Sàpiens.

Genoma: informació que es troba al nucli de la cèl·lula des del naixement. Varia entre persones. 

La diversitat genòmica ve de:

  1. selecció natural: individus adaptats a l' entorn tenen més descendència.
  2. criba genètica: és aleatòria, per "sort".
  3. gene flow: migració: gens d' una població que s' incorporen a una altra.
  4. mutació

Hi va haver tres grans migracions:

  • fa 40.000 anys des d' egipte cap a europa: Neanderthal.
  • fa 18.000 anys amb la glaciació d' europa del nord, hi ha una migració cap al sud europeu.
  • fa 10.000 anys l' Homo Sàpiens des de la zona actual de Síria. Aportant l' agricultura.
Per tant, som una varietat de genomes: Neanderthal, Sàpiens i d' individus paleo i neolítics.

Som més diferents genèticament de nord a sud d' europa que d' est a oest. Tot i que hi ha molt poques diferències genètiques entre europeus.

Un 4% del nostre genoma és Neanderthal. També en trobem a Àsia i no en africans. 

El genoma Neanderthal que portem encara ens produeix malalties. Tot i que hi ha una altra part que el conté.

__________________________________________

Carlos Pérez: Revisió clínica de la resposta Th2- IgE: El paper dels Helmints (paràsits).

El sistema immunitari de les mucoses és la primera barrera de defensa. Està conectat amb una xarxa sanguínia i limfàtica. Quan un germen entra en contacte en algun punt d' aquesta barrera, tot el sistema es posa en alerta. 

El sistema immunitari mucós comú (CMIS) està conectat totalment:

  • 80% intestí (GALT)
  • 15% mucoses: nas, ulls, urogenital, orelles i articulacions (MALT)
  • 5% pell (SALT)
El primer nivell és intestinal: la primera muralla. I per mantenir la seva integritat es necessita:

  • programació bacteriana
  • nutribiota (alimentació)
  • mantenir estrés a ratlla
A nivell immunitari hi ha unes cèl·lules que s' encarreguen de reconèixer bioquímicament patògens per poder presentar-los als glòbuls blancs i així, començar la resposta immune. Quan parlem de paràsits, no hi ha aquest reconeixement bioquímic perquè evolutivament hem conviscut amb ells. 

A l'estar presents en el nostre ambient no es reconeixen com a patògens. Però si l' ambient es desequilibra...proliferen en excés, provocant una resposta immunitària anomenada: Th2. Aquesta via, té una clínica definida, per exemple; picor a les mucoses dels ulls i/o anus, i/o picor al cuir cabellut, i/o babeig al dormir. 

El tractament per un excés d' helmints passa per eliminar-ne l' excés mentre reequilibrem l' ambient.
Si només els eliminem, no estem actuant a la causa subjacent de la seva replicació: a saber que han tingut l' ambient propici e ideal per reproduir-se.

Aquesta via Th2 també s' activa amb les al·lèrgies, una falta de vitamina D, excés de sucre... Per tant, un ambient desequilibrat és el medi ideal perquè diferents gèrmens es reprodueixin donant lloc a diferents símptomes que venen degut a un mateix origen.