Jesús Sanchís,
Xavier Cañellas,
Dra. Ibone Olza,
Fermín López,
Anna Ferrer Ametlla,
Carlos Pérez.
Us traslladem una primera part d' aquella informació que creiem us podrà ser d' ajut, o si més no, per curositat:
Jesús Sanchís: microbioma, micobioma i desordres metabòlics. Probiòtics i prebiòtics mites i mitges veritats.
En el nostre tracte digestiu conviuen bactèries i fongs. I es relacionen les unes amb els altres.
A major diversitat bacteriana més salut.
Probiòtics:
- En quantitats adequades: Ha d' haver-hi un mínim d 'aport perquè tinguin efecte.
- Han de ser les cepes específiques.
- Quan es pasteuritza un aliment es perden les bactèries.
La pectina és un tipus de fibra molt fermentable, els aliments que la tenen són per exemple; les pastanagues. Accedirem millor a ella si les cuinem.
Els midons són fibra també. El midó resistent tipus III (patates i boniatos cuinats del dia anterior- veure anterior post) afavoreix que un tipus de bactèries produeixi butirat; aquesta substància és energia per les nostres cèl·lules.
( midó resistent TIII----- fermentació bacteriana---- àcid butíric----- energia cel·lular---- energia corporal )
Reflexió de J.Sanchís:
Hem passat de ser éssers funcionals amb salut,
a ser éssers malalts amb aliments funcionals.
________________________________________________Xavi Cañellas: Implicacions de la microbiota intestinal en l' entorn materno-infantil. (Re-) programant la salut.
L' ambient citoquímic de la mare abans de l' embaràs és clau en el tipus de bactèries que tindrà el futur nadó.
Des del fetus fins que el nadó té tres anys es programa el tipus de flora bacteriana que tindrà fins la vellesa.
El fetus es creia que era estèril. Actualment sabem que té bactèries; se n' han trobat al líquid amniòtic, la placenta i el meconi. I estan involucrades en el desenvolupament del fetus.
Diversitat bacteriana intestinal:
- Hi ha afectació i relació directa entre el què menja la mare i l' estat del fetus. I aquesta relació influeix fins a la quarta generació.
- El metabolisme que tingui la mare serà el que tingui el bebé. Això ens ha de servir per posar més atenció en el nostre estil de vida.
- L' estrés i el sexe del bebé influiran també en el tipus de bactèries que tinguem.
- Així com el tipus de part i el tipus de lactància.
Si el part ha estat per cessària mancaran les bactèries vaginals de la mare en el bebé. La doctora MªGlòria Dominguez proposa passar una gassa, prèviament impregnada amb les bactèries vaginals de la mare per la pell del bebé un cop ha nascut.
L' ús d' antibiòtics també altera la població bacteriana del bebé. Amb el pas dels anys, s' ha comprovat com cada cop hi ha menys Helicobacter Pylori per l' ús de medicaments. I s' ha vist, que té una relació estreta amb l' augment de la incidència d' asma en nens.
Tots aquests factors es poden re-programar.
La mastitis està relacionada amb una alteració bacteriana.
Des del 3er trimestre i fins el desalletament matern, hi ha una migració bacteriana des de l' intestí de la mare cap a la seva llet. I d' aquesta manera passarà al bebé. I aquest fet marcarà la immunitat que tingui.
A més a més, la llet materna conté un tipus de fibra que servirà d' aliment bacterià (pre-biòtics).
Alimentació infantil: la genètica produeix un 12% dels canvis. La dieta i les bactèries: un 57%.
Conclusió de Xavi Cañellas:
estrés i emocions
+
alimentació i estil de vida
+
microbiota i salut intestinal
________________________________________________Dra. Ibone Olza: Neuroendocrinologia en el part. Introducció a les alteracions neurobilògiques perinatals i el seu efecte en el vincle materno-filial.
Durant l' embaràs, cèl·lules mare del fetus migren cap al cos de la mare. Se n' han trobat en el cervell de la mare, també tot i que no hagi nascut el bebé.
És el cervell del bebé qui inicia el part.
El part és un escenari neuroquímic únic. I serà diferent segons es doni oxitocina sintètica, sigui vaginal o cessària...
La oxitocina és la hormona per excel·lència durant el part. També s' ha vist que regula l' estrés, la conducta social i reproductora.
Skin to skin: Pell amb pell: Deixar que la mare i el bebé estiguin en contacte durant les dues primeres hores:
- Afavoreix relacions més armòniques
- Ajuda a regular per part de la mare al bebé: la seva temperatura i els ritmes cardíac i respiratori.
Les conseqüències segons com hagi anat el part, es donaran d' adult.
Si s' ha de fer cessària deixar que hi hagi contraccions perquè hi hagi el màxim d' ambient neuroquímic de part.
És beneficiós tant per la mare com pel nadó. Per exemple quan parlem de l' alliberació d' oxitocina; perquè influeix en la conducta maternal.
La oxitocina sintètica accelera el part però no arriba al cervell de la mare igual que si fos fisològica. El cos rep que hi ha oxitocina però el cervell no i es sintetizen menys endorfines, això es tradueix en contraccions més doloroses.
En un estudi científic amb 600.000 dones es veu relació entre l' oxitocina sintètica i casos d' autisme.
Si es deixa el part de la forma més natural possible, la mare es situarà en posició favorable segons estigui situat el bebé.
Es crea pressió psicològica al dictar el dia exacte del naixement, si neix abans o després del dia assenyalat. Seria més natural dir el mes en el que s' espera la criatura.
Quan hi ha problemes per desalletar el nen/a també s' han de tenir en compte factors fisiològics i no només psicològics.
Quan comencen les contraccions del part i es canvia l' ambient el cos les pots aturar si es perceb estrés. A vegades, baixant l' estrés es reprèn la fisiologia del part (parlant de dones que quan arriben a l' hospital no dilaten suficient).
Reflexió:
S' ha instrumentalitzat el part i no és mecànic. És una situació única, individualitzada. És una vivència i experiència.
