Ho
reconec, sóc addicte a llegir les etiquetes dels aliments envasats
que compro.
És
una dèria que tinc des de fa uns 6-8 anys, que s' ha agreujat amb el
pas del temps, i que actualment m' ajuda a esvair el desig de comprar
“coses de menjar” que entren pels ulls i que després fan que la
irritació intestinal augmenti.
També
us haig de confessar que no en sóc cap experta (no tinc una
titulació de bioquímica o tècnica dels aliments). Però des del punt de vista de salut, NO ENTENC
perquè hem passat d' una avantatge com la conservació dels
aliments, a fabricar productes que d' aliment no en tenen res. Ans al
contrari, són porqueria química que ens roba nutrients per poder
ser processada pel nostre estimat cos.
I
és que, avui dia, em veig obligada a comprar maionesa ecològica
perquè cap de les altres que he pogut trobar al supermercat, mercat, botiga de barri m'
inspiren la salivera i confiança pertinents. Quan llegeixo midó
modificat, oli de soja o clorur potàssic m' imagino que rosego un
tros d' alguna cosa indefinible.
Avui
us deixo un exemple comparatiu en el cas de la maionesa:
