Flora bacteriana muconutritiva

En l' últim post us explicàvem la relació entre el midó resistent i les bactèries F. Prausnitzii. 
Avui seguim amb la comprensió d' alimentar aquestes bactèries i la relació amb unes altres que s' anomenen Akkermansia Muciniphila. 
Aquesta té una funció regeneradora de la mucina intestinal.
Les funcions de la mucosa intestinal són:

• transport, absorció i eliminació de macromolècules
• síntesi de substàncies protectores-immunitàries i del metabolisme d' altres
• processament d' antígens potencialment patògens de la flora intestinal o de la dieta

És a dir; 
mantenir la capa mucosa de l' intestí és mantenir un correcte funcionament de la capacitat immunitària corporal. 

F. Prausnitzii utilitza el midó resistent per fabricar àcid butíric que nodreix la mucosa intestinal. La bactèria Akkermansia Muciniphila utilitza la mucina per fabricar àcids grassos de cadena curta (àcid propiònic, oligosacàrids i àcid acètic) que, a la vegada, són el substracte nutritiu per les Prausnitzii. 
Un cercle que s' ha de potenciar!

Aquestes bactèries mucontritives es troben disminuïdes en quantitat en persones amb obesitat i/o Diabetes Mellitus TII comparat amb persones esbeltes. (Effects of short chain fatty acids producing bacteria on epigenetic regulation of FFAR3 in type 2 diabetes and obesity. Epub 2013 Dec 8. )

Els àcids grassos de cadena curta que produeixen aquestes bactèries

• Akkermansia Muciniphila: propiònic i acètic
• Faecalibacterium Prausnitzii: butíric

tenen diferents funcions:

• estabilitzen els nivells de glucosa en sang
• augmenten les bactèries que ens ajuden a mantenir la salut
• disminueixen el pH del colon, evitant la formació de pòlips i millorant l' absorció de minerals
• preveuen infeccions per llevats com la càndida
• ajuden a regular els nivells de colesterol i triglicèrids
• preserven el cervell de la microcirculació
• cobreixen  el 10% del requeriment energètic del cos
• inhibeixen la inflamació de la mucosa intestinal
• ...

Podem saber si tenim la quantitat adequada de bactèries muconutritives?

Sí. Es fa l' estudi de femta (coprocultiu) on es veuen les diferents poblacions de bactèries. Com també es detecta la quantitat de fongs, de llevats i el pH.

A Centre Makaranda t' informem del procediment per realitzar-lo i n' interpretem els resultats. Donant intervencions per corregir i/o millorar en el cas que faci falta. 

Si les dues estan disminuïdes haurem d' ingerir prebiòtics. Aquestes substàncies són les que elles utilitzen, podríem dir que és el seu "menjar"; fibra soluble; midó resistent (veure anterior post).

La Faecalibacterium Prausnitzii depèn de l' Akkermansia Muciniphila, així que si es troba disminuïda tardarem més temps en augmentar-la. Res que no es pugui aconseguir amb uns sans hàbits d' alimentació. 

Et falta energia? Una de les maneres d' augmentar-la és amb el midó resistent i l' acció de les bactèries muconutritives.

Midó Resistent i Faecalibacterium Prausnitzii

 Bon dia!

Esperem que hàgiu tingut uns dies de desconnexió i felicitat.

Tornant de setmana Santa és una bona idea re-prendre l' alimentació amable (si és que l' hem deixat durant aquests dies...) amb el nostre cos i ment, o començar a introduir canvis petits però poderosos, que faran que fem un canvi d' hàbits.

Avui us proposo cuinar les patates per obtenir midó resistent. Aquest tipus de midó alimenta unes bactèries intestinals anomenades Faecalibacterium Prausnitzii. 

Gràcies a elles i al midó resistent, obtenim àcid butíric. Aquest és utilitzat per les cèl·lules intestinals per fabricar mucosa intestinal. I aquesta barrera forma part del nostre sistema immunitari; ens ajuda a combatre virus, llevats, fongs i bactèries patògenes (E.Fuentes-Zaragoza, M.J. Riquelme-Navarrete, E.Sanchez-Zapata, J.A.Pérez-Ivarez. Elsevier Review. 5 Febrer 2010) . 

Així que és una molt bona idea tenir-ne suficients de bactèries Prausnitzii. I un altre detall a tenir en compte és que aquests probiòtics no s' han pogut aïllar de forma externa i per tant, no existeixen com a suplement. El què podem fer (i és molt recomenable) és dona'ls-hi el què els agrada: midó resistent (prebiòtic) perquè puguin proliferar i protegir-nos.

Avui podem anar a comprar 4 o 5 patates de proximitat, de pagès o ecològiques. 

• Netegem les patates sense pelar-les
• Les posem a bullir tapades, senceres i sense pelar-les
• Quan arrenca el bull, baixem el foc i les deixem coure fins que les poguem punxar i comprovar que estiguin cuites.
• Les colem i deixem que es refredin.
• Les guardem a la nevera senceres i sense pelar

Demà ja podrem agafar-ne una, pelar-la, trossejar-la i menjar-la. No es pot tornar a calentar a més de 150º perquè perdríem el midó resistent. Així que podem deixar-la a temperatura ambient si no ens agrada freda.

Idees (sense pa):

• Patata amb oli oliva verge extra, sal + pèsols.
• Patata amb oli oliva verge extra, sal + pollastre al forn o planxa
• Patata amb oli oliva verge extra, sal + bròcoli
• Patata amb oli oliva verge extra, sal + sardines al forn, o de llauna
• Patata amb oli oliva verge extra, sal + truita
• Calentem a foc molt reduït oli oliva verge extra, quan està calent hi afegim una cullera petita de cúrcuma amb pebre negre. Quan s' hagi dissolt tanquem el foc i hi posem la patata. Ho podem acompanyar de peix, ous o carn + vegetals.

Deixa la mandra de costat i anima't a provar-ho!

La patata cuinada d' aquesta manera és apta per persones amb problemes de regulació de glucosa, com en el cas de la Diabetes Mellitus TII. La patata és carbohidrat i per tant ,aporta glucosa, però en el cas de menjar-la amb el midó resistent ajuda a fabricar glucosa entre àpats i així redueix la gana i els pics glicèmics. Si menges midó resistent no és necessari menjar cereals; farines, pasta, pa, brioxeria...

Menjar midó resistent 4-5 cops per setmana és protecció i té un efecte anti-aging. Els plàtans (no madurs del tot), l' arròs integral, el moniato i els fesols (mongeta blanca) també en tenen.

Que aprofiti!

Abordatge físic de la depressió des de PNIE

Tots i totes vivim etapes en les que estem sumits en la tristesa. És anormal sentir-la? Quan es converteix en depressió?
És completament normal sentir tristesa, doncs les emocions formen part de l' ésser humà. Es converteix en un trastorn quan es manté al llarg del temps i obstaculitza el nostre dia a dia, fent-nos perdre qualitat de vida. 

DESPEDIDA

Avui és un dia especial, acabem 365 dies 
d' aprenentatge i en comencem 365 més.

Podem dedicar uns minuts a observar les vivències viscudes i donar les gràcies. Donar-les a tots els moments passats, encara que n' hi hagi que no ens hagin agradat. Al cap i a la fi, segur que n' hem après. ;)

I visualitzar situacions que volguem experimentar, amb tot detall. El cervell no sap distingir els pensaments de les situacions passades de les futures, així que, podem seure o estirar-nos i imaginar tot allò que desitgem. Asserenar-nos, deixar fluir la respiració i, pensar i sentir allò que creiem ens beneficia. 
Quan unim el sentir amb el pensament creem la nostra realitat. 

Exemple personal del Lifting Japonès

Quin millor exemple que el resultat
del Lifting Janponès amb la terapeuta? ;)


M'agrada aquesta tècnica estètica perquè és natural,
efectiva des de la primera sessió i 
relaxant al mateix temps.

BENVINGUTS/DES!

Demà comença setembre, nosaltres ja estem aquí.

Esperem que les vacances hagin estat disteses i profitoses. 

I els que encara les heu d' iniciar; molts ànims que ja us deu quedar poquet!

Què és el gluten? Una proteïna (unió d' aminoàcids).
On es troba? A les llavors dels cereals com; blat, avena, sègol, ordi y varietats o híbrids com l' espelta i el kamut.