Al tornar de vacances moltes persones decideixen canviar una mica els hàbits alimentaris, amb l' objectiu de perdre pes i reequilibrar els excessos dels dies de desconnexió de l' estiu.
Com que seguim pensant en comptar calories, cometem certs errors que resulten en una disminució de la nostra energia, marejos, formiguejos a les extremitats, insomni, retenció de líquids...
dilluns, 5 de setembre del 2016
dilluns, 18 de juliol del 2016
Noves fotos
Us deixem amb unes noves fotos del Lifting Japonès.
Recordeu que és una tècnica indolora, efectiva, relaxant i natural; sense infiltracions ni productes químics agressius.
Treballant la cara amb el Lifting Japonès millorem:
les arrugues facials,
les taques,
la hidratació i nutrició de la pell,
la flaccidesa,
el volum,
i el contorn facial. Sense importar l' edat o l' estat de la pell.
Rejoveneix naturalment.
Recordeu que és una tècnica indolora, efectiva, relaxant i natural; sense infiltracions ni productes químics agressius.
Treballant la cara amb el Lifting Japonès millorem:
les arrugues facials,
les taques,
la hidratació i nutrició de la pell,
la flaccidesa,
el volum,
i el contorn facial. Sense importar l' edat o l' estat de la pell.
Rejoveneix naturalment.
dilluns, 27 de juny del 2016
Jornades Regenera (Part II)
Fermín Lopez: Evolució filogenètica de la postura en l' Homo Sapiens.
Neanderthal, Sapiens... no s' han anat succeint sinó que, han conviscut.
El ximpanzé Bonobo només es diferencia genèticament de l' humà en un 1.2%. Aquest ximpancé també segrega oxitocina; és més sociable i cooperatiu que d' altres i és menys violent.
Extero- gestació: L' ésser humà és l' únic que no neix totalment desenvolupat i acaba el procés a l' exterior matern; abans que el cervell hagi crescut del tot hi ha el part. Aquest fet comporta diferents ítems, per exemple: el fet de succionar del mogró, fa que el cap del nadó adopti una posició que influeix en la futura postura (girar, gatejar, posar-se de peu i caminar).
Durant 2,5 milions d' anys l' Homo Habilis va utilitzar les mateixes eines i només en 200.000 anys l' Homo Sapiens ha passat d' utilitzar eines de pedra fins a inventar el telèfon mòbil digital.
Som la única espècie que tenim la parla.
Des de que naixem fins als 3 anys repetim tota l' evolució filogenètica: peixos, reptils fins l' Homo Sàpiens.
Els dos potencials de creixement vénen donats pels processos epigenètics (morfogènesi) i genètics.
No som simètrics. Necessitem assimetria per mantenir les càrregues corporals.
Les vísceres pesades es troben situades a prop del diafragma (melsa, estómac, fetge i pàncrees). Els òrgans tubulars estan per sota perquè es poden doblegar (intestins, bufeta).
La postura està molt relacionada amb el desenvolupament de l' òrgan fonador. L' articulació del llenguatge i la relació de la hipòfisi amb el cos es desenvolupen paral·lelament.
__________________________________________
Dra. Anna Ferrer: Impacte del genoma Neanderthal sobre la salut de l' Homo Sàpiens.
Genoma: informació que es troba al nucli de la cèl·lula des del naixement. Varia entre persones.
La diversitat genòmica ve de:
Hi va haver tres grans migracions:
Som més diferents genèticament de nord a sud d' europa que d' est a oest. Tot i que hi ha molt poques diferències genètiques entre europeus.
Un 4% del nostre genoma és Neanderthal. També en trobem a Àsia i no en africans.
El genoma Neanderthal que portem encara ens produeix malalties. Tot i que hi ha una altra part que el conté.
__________________________________________
Carlos Pérez: Revisió clínica de la resposta Th2- IgE: El paper dels Helmints (paràsits).
El sistema immunitari de les mucoses és la primera barrera de defensa. Està conectat amb una xarxa sanguínia i limfàtica. Quan un germen entra en contacte en algun punt d' aquesta barrera, tot el sistema es posa en alerta.
El sistema immunitari mucós comú (CMIS) està conectat totalment:
Neanderthal, Sapiens... no s' han anat succeint sinó que, han conviscut.
El ximpanzé Bonobo només es diferencia genèticament de l' humà en un 1.2%. Aquest ximpancé també segrega oxitocina; és més sociable i cooperatiu que d' altres i és menys violent.
Extero- gestació: L' ésser humà és l' únic que no neix totalment desenvolupat i acaba el procés a l' exterior matern; abans que el cervell hagi crescut del tot hi ha el part. Aquest fet comporta diferents ítems, per exemple: el fet de succionar del mogró, fa que el cap del nadó adopti una posició que influeix en la futura postura (girar, gatejar, posar-se de peu i caminar).
Durant 2,5 milions d' anys l' Homo Habilis va utilitzar les mateixes eines i només en 200.000 anys l' Homo Sapiens ha passat d' utilitzar eines de pedra fins a inventar el telèfon mòbil digital.
Som la única espècie que tenim la parla.
Des de que naixem fins als 3 anys repetim tota l' evolució filogenètica: peixos, reptils fins l' Homo Sàpiens.
Els dos potencials de creixement vénen donats pels processos epigenètics (morfogènesi) i genètics.
No som simètrics. Necessitem assimetria per mantenir les càrregues corporals.
Les vísceres pesades es troben situades a prop del diafragma (melsa, estómac, fetge i pàncrees). Els òrgans tubulars estan per sota perquè es poden doblegar (intestins, bufeta).
La postura està molt relacionada amb el desenvolupament de l' òrgan fonador. L' articulació del llenguatge i la relació de la hipòfisi amb el cos es desenvolupen paral·lelament.
__________________________________________
Dra. Anna Ferrer: Impacte del genoma Neanderthal sobre la salut de l' Homo Sàpiens.
Genoma: informació que es troba al nucli de la cèl·lula des del naixement. Varia entre persones.
La diversitat genòmica ve de:
- selecció natural: individus adaptats a l' entorn tenen més descendència.
- criba genètica: és aleatòria, per "sort".
- gene flow: migració: gens d' una població que s' incorporen a una altra.
- mutació
Hi va haver tres grans migracions:
- fa 40.000 anys des d' egipte cap a europa: Neanderthal.
- fa 18.000 anys amb la glaciació d' europa del nord, hi ha una migració cap al sud europeu.
- fa 10.000 anys l' Homo Sàpiens des de la zona actual de Síria. Aportant l' agricultura.
Som més diferents genèticament de nord a sud d' europa que d' est a oest. Tot i que hi ha molt poques diferències genètiques entre europeus.
Un 4% del nostre genoma és Neanderthal. També en trobem a Àsia i no en africans.
El genoma Neanderthal que portem encara ens produeix malalties. Tot i que hi ha una altra part que el conté.
__________________________________________
Carlos Pérez: Revisió clínica de la resposta Th2- IgE: El paper dels Helmints (paràsits).
El sistema immunitari de les mucoses és la primera barrera de defensa. Està conectat amb una xarxa sanguínia i limfàtica. Quan un germen entra en contacte en algun punt d' aquesta barrera, tot el sistema es posa en alerta.
El sistema immunitari mucós comú (CMIS) està conectat totalment:
- 80% intestí (GALT)
- 15% mucoses: nas, ulls, urogenital, orelles i articulacions (MALT)
- 5% pell (SALT)
- programació bacteriana
- nutribiota (alimentació)
- mantenir estrés a ratlla
A l'estar presents en el nostre ambient no es reconeixen com a patògens. Però si l' ambient es desequilibra...proliferen en excés, provocant una resposta immunitària anomenada: Th2. Aquesta via, té una clínica definida, per exemple; picor a les mucoses dels ulls i/o anus, i/o picor al cuir cabellut, i/o babeig al dormir.
El tractament per un excés d' helmints passa per eliminar-ne l' excés mentre reequilibrem l' ambient.
Si només els eliminem, no estem actuant a la causa subjacent de la seva replicació: a saber que han tingut l' ambient propici e ideal per reproduir-se.
Aquesta via Th2 també s' activa amb les al·lèrgies, una falta de vitamina D, excés de sucre... Per tant, un ambient desequilibrat és el medi ideal perquè diferents gèrmens es reprodueixin donant lloc a diferents símptomes que venen degut a un mateix origen.
dilluns, 20 de juny del 2016
Jornades Regenera 2016 (Part I)
El passat 11 de juny vam assistir a les Jornades Científiques de Regenera. Al llarg del dia es van fer 6 ponències amb grans professionals:
Jesús Sanchís,
Xavier Cañellas,
Dra. Ibone Olza,
Fermín López,
Anna Ferrer Ametlla,
Carlos Pérez.
Us traslladem una primera part d' aquella informació que creiem us podrà ser d' ajut, o si més no, per curositat:
Jesús Sanchís,
Xavier Cañellas,
Dra. Ibone Olza,
Fermín López,
Anna Ferrer Ametlla,
Carlos Pérez.
Us traslladem una primera part d' aquella informació que creiem us podrà ser d' ajut, o si més no, per curositat:
dimecres, 1 de juny del 2016
Sorteig Aniversari
Benvolgudes amigues i amics:
benvingudes i benvinguts al mes de juny!
El pròxim dia 21 farà 9 anys que estem amb vosaltres.
I per celebrar-ho,
sortejarem 3 sessions
per 3 persones diferents, d' entre totes i tots aquelles i aquells, que vingueu a la consulta durant el mes de juny.
Ens encanta fer anys! ;)
dilluns, 30 de maig del 2016
Nutrició i càncer
Hola bon dia!
El passat dissabte vem estar a la IV edició del Curs de Nutrició que oferia 100% Natural.
Aquest any estava enfocat a la nutrició en el càncer.
Us vem oferir una transcripció el mateix dia a través del
Facebook:Centre Makaranda.
dilluns, 4 d’abril del 2016
Flora bacteriana muconutritiva
En l' últim post us explicàvem la relació entre el midó resistent i les bactèries F. Prausnitzii.
Avui seguim amb la comprensió d' alimentar aquestes bactèries i la relació amb unes altres que s' anomenen Akkermansia Muciniphila.
Aquesta té una funció regeneradora de la mucina intestinal.
Les funcions de la mucosa intestinal són:
És a dir;
mantenir la capa mucosa de l' intestí és mantenir un correcte funcionament de la capacitat immunitària corporal.
F. Prausnitzii utilitza el midó resistent per fabricar àcid butíric que nodreix la mucosa intestinal. La bactèria Akkermansia Muciniphila utilitza la mucina per fabricar àcids grassos de cadena curta (àcid propiònic, oligosacàrids i àcid acètic) que, a la vegada, són el substracte nutritiu per les Prausnitzii.
Un cercle que s' ha de potenciar!
Aquestes bactèries mucontritives es troben disminuïdes en quantitat en persones amb obesitat i/o Diabetes Mellitus TII comparat amb persones esbeltes. (Effects of short chain fatty acids producing bacteria on epigenetic regulation of FFAR3 in type 2 diabetes and obesity. Epub 2013 Dec 8. )
Els àcids grassos de cadena curta que produeixen aquestes bactèries
Podem saber si tenim la quantitat adequada de bactèries muconutritives?
Avui seguim amb la comprensió d' alimentar aquestes bactèries i la relació amb unes altres que s' anomenen Akkermansia Muciniphila.
Aquesta té una funció regeneradora de la mucina intestinal.
Les funcions de la mucosa intestinal són:
- transport, absorció i eliminació de macromolècules
- síntesi de substàncies protectores-immunitàries i del metabolisme d' altres
- processament d' antígens potencialment patògens de la flora intestinal o de la dieta
És a dir;
mantenir la capa mucosa de l' intestí és mantenir un correcte funcionament de la capacitat immunitària corporal.
F. Prausnitzii utilitza el midó resistent per fabricar àcid butíric que nodreix la mucosa intestinal. La bactèria Akkermansia Muciniphila utilitza la mucina per fabricar àcids grassos de cadena curta (àcid propiònic, oligosacàrids i àcid acètic) que, a la vegada, són el substracte nutritiu per les Prausnitzii.
Un cercle que s' ha de potenciar!
Aquestes bactèries mucontritives es troben disminuïdes en quantitat en persones amb obesitat i/o Diabetes Mellitus TII comparat amb persones esbeltes. (Effects of short chain fatty acids producing bacteria on epigenetic regulation of FFAR3 in type 2 diabetes and obesity. Epub 2013 Dec 8. )
Els àcids grassos de cadena curta que produeixen aquestes bactèries
- Akkermansia Muciniphila: propiònic i acètic
- Faecalibacterium Prausnitzii: butíric
- estabilitzen els nivells de glucosa en sang
- augmenten les bactèries que ens ajuden a mantenir la salut
- disminueixen el pH del colon, evitant la formació de pòlips i millorant l' absorció de minerals
- preveuen infeccions per llevats com la càndida
- ajuden a regular els nivells de colesterol i triglicèrids
- preserven el cervell de la microcirculació
- cobreixen el 10% del requeriment energètic del cos
- inhibeixen la inflamació de la mucosa intestinal
- ...
Sí. Es fa l' estudi de femta (coprocultiu) on es veuen les diferents poblacions de bactèries. Com també es detecta la quantitat de fongs, de llevats i el pH.
A Centre Makaranda t' informem del procediment per realitzar-lo i n' interpretem els resultats. Donant intervencions per corregir i/o millorar en el cas que faci falta.
Si les dues estan disminuïdes haurem d' ingerir prebiòtics. Aquestes substàncies són les que elles utilitzen, podríem dir que és el seu "menjar"; fibra soluble; midó resistent (veure anterior post).
La Faecalibacterium Prausnitzii depèn de l' Akkermansia Muciniphila, així que si es troba disminuïda tardarem més temps en augmentar-la. Res que no es pugui aconseguir amb uns sans hàbits d' alimentació.
Et falta energia? Una de les maneres d' augmentar-la és amb el midó resistent i l' acció de les bactèries muconutritives.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)